Beneïts siguin els reis mags. Maleïts siguin els regals.
Convertir-ho tot en objecte de consum és allò pel que sempre se'ns recordarà. Els reis mags en són un gran exemple. Màgia a bon preu i amb descomptes. El ritual sempre és menystingut, l'important és el resultat, allò tangible, l'únic que existeix, l'objecte, el regal.
Però fem memòria. Adonem-nos-en d'allò que encara recordem amb un somriure. Són tota la successió de regals que hem rebut? Més aviat no. Són, per exemple, aquells conjunts de sensacions, llums, ritmes i colors que experimentàvem a la cavalcada. La impaciència que ens dificultava el son la nit abans. Aquells metres fins al menjador que frenèticament recorríem de bon matí. Els paquets de colors que allà col·locats complien la nostra fantasia. I és que el millor regal no és un què, és un quan. Aquell seguit d'emocionants instants previs eren allò realment valuós dels reis.
Fins a l'estripada de paper, moment que simbolitza l'estripada del misteri. El naixement de la cosa és la mort del secret. La possessió apaga el desig. Allò conegut descarta tot allò possible per a conèixer. El regal és el meu regal, la meva possessió. Una possessió només produeix satisfacció. I la satisfacció, malgrat la seva agradable presentació, finalment desemboca en patiment, ja sigui per pèrdua o per aferrament. El regal no és res, només l'excusa per poder regalar. I regalar és un verb. Regalar és un acte creatiu que sempre inclou el jo i l'altre, és a dir, és un acte humà.
No em regalis res, ja estic tip de coses. Però regala'm. Regala'm sorpresa, regala'm atenció, regala'm passió. Tot això no és res concret, però en realitat ho és tot. Regala'm aquells instants emocionants de la vida, que són precisament els únics que ens hem dedicat a exterminar. Sort en tenim dels nens, que en la seva màgica innocència i presència ens reflecteixen tot allò que som i ja hem oblidat.
