Arriba
la Diada. Arriba una nova jornada de reivindicació nacional. I
aquesta Diada, igual que les dels darrers dos anys, es preveu ben
popular. Fenomen de masses. L'independentisme està de moda i això
no m'acaba de convèncer, ho sento. Sóc conscient que en qualsevol
explosió sobtada de popularitat hi ha un component de persuasió
intencionada, i això em posa en estat d'alerta. De fet, es tracta
d'una conducta molt humana -lamentablement-, a saber: l'addicció a
la majoria. Els “followers” sempre són el grup més nombrós en
la implantació de qualsevol producte. Els motius per a
l'independentisme són varis. Prescindiré de qualsevol
categorització cartesiana i diré que se'm en fot, vull dir, la
motivació que sosté una decisió pot ser del tipus que sigui,
mentre aquella raó sigui coherent, compresa i ben volguda. No mereix
més respecte un independentista de “pedigrí” que un
independentista de “moneder”.A mi em fa patir l'independentista
que ho és perquè toca. L'independentista nyu. L'idiota.
M'agradaria
que el lector fes una breu reflexió i tractés d'esbrinar aquells
arguments pels quals sosté la seva posició. Són accidentals? Són
relatius a la teva situació de vida personal o són extrapolables a
qualsevol ciutadà? És bona la independència per a Catalunya?
Perquè? Fixeu-vos-hi bé, al final la decisió sobre el SÍ o el NO
no és pas gens fàcil. Com deia en Laporta,:“que no nos
engañen”. Qui us pretengui vendre que una elecció és
clarament més convenient a l'altre....us està manipulant. La
independència també comportarà inconvenients i seguir formant part
d'Espanya té els seus avantatges. Ah, i viceversa. Tot és veritat.
Tot és confús.
Davant
d'una decisió difícil a la nostra vida, sigui aquesta la que sigui,
què precisem, doncs? Mai tindrem la certesa a priori que encertarem.
De fet, no existeix una alternativa que sigui intrínsecament millor
que l'altre. Qualsevol intent de “convèncer l'altre” no deixa de
ser tirànic, per tant. La certesa es construeix. És exclusivament a
tu, benvolgut lector, que et pertoca redactar el teu relat i teixir
l'argument que dotarà de sentit la teva voluntat. Escull què pensar
al respecte. Prepara un discurs que sostingui el teu punt de vista i
endavant. Sense assertivitat som víctimes de l'assertivitat dels
altres. Sempre. I jo dic, millor ser responsable que víctima, no?
Ull, decidir que “no ho sé”, és també una possibilitat ben
legítima! En qualsevol cas, sabeu el que esteu fent. Se sap que no
se sap.
La V de voluntat és la primera V que cal conformar avui a Barcelona. Una V que ens recordi que sense l'ús intel·ligent de la voluntat no som verdaderament protagonistes de la nostra existència. Decidiu què voleu, argumenteu i aleshores feu en concordança. Però alerta, que mai ningú miri de voler per vosaltres ni, el que és el pitjor de tot, que mai ningú us impedeixi voler.
