Encara queden prop de nou mesos per a
la celebració de la consulta sobiranista. En aquest article us
demano que, més enllà de qualsevol posició política que hi
tingueu al respecte, sigui la que sigui, feu un esforç per ser
crítics i el menys subjectius possible.
La propaganda no són mentides. Es
tracta d'informació verídica però presentada amb una finalitat
concreta, que sovint es tracta d'afavorir una determinada agenda o
posició política. L'èxit de la propaganda està en la fatiga que
produeix la freqüència en la seva repetició. Quan un mitjà de
comunicació determina el pes específic d'una sèrie d'informacions,
dia rere dia, el que fa, simultàniament, és transmetre un ordre de
rellevància i una opinió, que el receptor anirà interioritzant de
mica en mica.
Qualsevol expert en comunicació coneix
el poder de la propaganda. Qualsevol sociòleg sap com de idiota i
vulnerable és la massa. Aquests dos fets indiscutibles,
malauradament, han estat utilitzats per a cometre els pitjors
adoctrinaments ideològics. Vegeu Joseph Goebbels.
RTVE promociona l'agenda del govern
central, “Catalunya i recuperació” és el mantra. Però aquí
fem el mateix, estimats. L'Homs i el Mas semblen titelles
robotitzats, tot repetint la cantarella a la primera notícia del TN,
cada dia. I el que faltava, Miquel Calçada lluint un pin de
l'estelada al Afers Exteriors, programa produït per TV3, la de tots.
Pel que fa als mitjans privats, seguint la mateixa lògica, siguin
d'on siguin. A fotre merder, el sensacionalisme i la pulsió
libidinal reporten més vendes que el periodisme de qualitat.
Quan els mitjans de comunicació entren
en aquesta dialèctica evangelitzadora, la lluita entre els d'allà i
els d'aquí, els bons i els dolents, la dreta i l'esquerra, etc.
Llavors nosaltres, suposades persones dotades de raó, ja hem begut
oli.
Jo sóc independentista, ja ho era a
primer de bàsica. Però això no implica que hagi de convertir-me en
un altre d'aquests nous factòtums apòstols del poder que saturen la
xarxa de torpedes propagandístics. Tertulians tot terreny,
columnistes addictes al Twitter, periodistes de Mac i redactors
mercenaris, a mi no m'enfonsareu. Us detesto.
