Passar-se una tarda de
diumenge navegant entre estadístiques de l'INE és excitant. Ho
recomano a tot solter o soltera. Als que teniu parella us
suggereixo...bé, és igual. Aquesta vegada l'objecte de la meva
recerca dominical ha estat “Matrimonis”. Si, estimat lector, em
refereixo aquest fenomen tràgic que molts somiem, planegem, gaudim,
suportem i acabem per odiar. Un moment, no sé per quin motiu he
utilitzat la primera persona del plural en la frase anterior. Suposo
que per condescendència. Jo encara sóc verge en aquest sentit.
Les persones menteixen,
però els números no. Vegem doncs les xifres més significatives que
vaig descobrir. Aquestes dades són les més recents disponibles, del
2012. Espero que amb la independència el nostre IDESCAT sigui menys
incompetent. El nombre total de matrimonis registrats a Catalunya
durant el 2012 va ser de 26.630. Segur que tots coneixeu alguna
parella estupenda que forma part d'aquest conjunt. Potser veu tenir
la sort d'anar a la celebració i tot. La recordeu? original, eh?
Pel que fa al nombre
total de separacions, divorcis i nul·litats durant el mateix any,
aquesta xifra fou de 19.800. Si fem el quocient ens topem amb el
següent percentatge: 74,35%. És a dir, al 2012, per a cada 100
inicis matrimonials vam tenir 74 finals.
Continuem amb les dades,
que ja anem llençats. La campana de Gauss en forma de teta que
distribueix les edats dels conjugues al moment de casar-se indica que
l'edat mitja és de 32,5 anys. Jo en tinc 30,3 en aquest moment, així
que tindria uns 2,2 anys per a trobar dona, proposar-li matrimoni i
rebre un SÍ com a resposta. Sempre i quan m'interessés formar part
d'aquell segment de població que podríem anomenar “estadísticament
mediocre”. Això ha estat una reflexió a temps real que no té cap
interès.
Seguim. L'edat mitjana de
les separacions és de 43 anys. D'aquí dedueixo barroerament que la
duració mitjana d'un matrimoni gira al voltant dels 10,5 anys. Per
tant, gran part de les separacions produïdes al 2012 pertanyen a
matrimonis celebrats uns 10 o 11 anys enrere. Això em duu a esbrinar
la dada de matrimonis del 2001 (11 anys abans de 2012): 31.905. Si
comparo aquest nombre amb el de divorcis del 2012 arribo al següent
percentatge de “fracàs”: 62%. Què dimonis vol dir això,
Andreu? Doncs que de cada 100 parelles casades al 2001 només 38 van
sobreviure al 2012. Les altres 62 estan fent cursets de coaching,
jugant a pàdel i fent sol UVA. Solteres però ben acompanyades. En
els últims 20 anys la quantitat de població separada a Espanya s'ha
multiplicat per 5. Ben conscients en són els experts en Marketing,
doncs milions de singles cal seduir!
Veient tot això, no és
descabellat preveure que la probabilitat d'èxit d'un matrimoni
celebrat avui -entenent l'èxit com allò catòlic de “fins que la
mort ens separi”- no superi el 10%. Compte, prescindeixo de tota
consideració ètica respecte aquesta observació, però val la pena
que hi reflexionem. I que cap matemàtic torre-collons se'm enfadi.
Sóc conscient que el meu breu anàlisi és ple d'irregularitats
formals, però és innegable que confirma una veritat intuïda per
tots abans de llegir aquesta bírria d'article, a saber: cada vegada
som més incapaços de mantenir un compromís a llarg plaç. És un
fet.
Promesos, sou uns
afortunats, vosaltres almenys heu trobat amb qui compartir la
desgracia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario