Després
de llegir sobre Byung-Chul Han i la seva “Societat de la
Transparència” i en relació amb la recent notícia apareguda als
mitjans de comunicació sobre la creació d'un portal de la
transparència al govern espanyol. Aquesta és la reflexió.
Certament ens trobem immersos en una premissa fal·laç, a saber:
estem confonent informació amb veritat. Vivim en un nou panòptic de
Bentham on el poder ja ha deixat d'estar concentrat al centre.
Fixeu-vos, a dia d'avui som nosaltres mateixos qui ens encarreguem de
controlar-nos en una espècie de omnisciència totalitària de
l'autoritat. Ho pornografiem tot a través de les xarxes socials i
contribuïm a l'exposició/revelació de la nostra vida intima. Els
selfies constants que publiquen totes les nostres activitats, el
Whatsapp que ens diu quan un el missatge ha estat llegit i quan no,
la nostra ubicació GPS... D'aquí uns anys allò admirable no serà
liderar l'altre amb èxit, serà amagar-se'n!. Així com no hi ha res
més purità que el porno, doncs amaga l'amor rere el sexe, no hi ha
res més conservador de poder que la transparència, doncs amaga la
veritat rere la informació.
Oi que ningú de nosaltres és el seu perfil de Facebook? Doncs cap
govern serà mai el seu portal de transparència. No obstant, el
govern, tot creant aquest portal, pot donar per complerta la seva
obligació moral de retre comptes. Existirà un pacte tàcit entre
governant i governat, entre amo i esclau. La gent es donarà per
satisfeta mentre l'autèntic l'abús de poder seguirà intacte. Com
aquell amo que, tot tractant amb afecte el seu esclau li impedeix que
prengui consciència de l'autèntica relació d'esclavitud existent
entre els dos.
D'aquí quatre dies ningú es mirarà aquest portal, collons! Doncs
tots sabem -encara que no ho haguem pensat- que allò que es publiqui
no és pas la veritat. Però ja ens està bé! Per exemple, creieu
que si l'exèrcit americà hagués tingut un portal de transparència
hagués publicat la mateixa informació que va publicar Assange? Es
clar que no. I perquè? Doncs perquè -com diu Han- el secret és una
dimensió substancial i necessària en qualsevol òrgan de govern o
agent individual. Ara bé, i si l'exèrcit fes un portal d'aquests?
Doncs la gent més satisfeta, això no ho dubteu!
El mateix a l'empresa privada. Una empresa pot reportar les seves
activitats i tractar d'esdevenir transparent a través d'un gran
programa d'ètica i transparència. Però cal adonar-se que hi han
uns determinats secrets que són constitutius a l'empresa i, de ser
revelats, causaran la seva pròpia mort! Quins secrets? Per exemple,
us imagineu una empresa que publiqués els marges dels seus productes
(el cost en relació al preu)? Us imagineu una empresa que esfondrés
les seves barreres d'entrada per voler ser transparents? Que
publiqués les condicions contractuals de tots els seus treballadors?
No, no és possible si vol sobreviure enfront els competidors! Per
tant, és interessant -i molt provocador- veure que la completa
transparència...ni pot ni ha d'assolir-se des de l'empresa.
Així doncs, qui fixa la frontera entre allò que podem mostrar i
allò que no? El poder dominant, que sempre ho farà d'acord als seus
interessos particulars. Tal i com jo escullo quin contingut mostrar a
les xarxes socials per construir allò que desitjo ser, el mateix
passa a les empreses, que escullen mostrar allò que més els hi
interessa per preservar la seva reputació i mantenir l'avantatge.
Wikileaks ens demostra que l'únic i autèntic acte subversiu és el
de revelar la veritat des de fora el discurs públic del poder.
@andreuenrich
No hay comentarios:
Publicar un comentario