No tots som macacos

Rebo una alerta vibratòria al mòbil. Un nou seguidor al Twitter. Serà una tia?! No. “Todos Somos Macacos”, es el nom del perfil. “Camisetas de Todos Somos Macacos” n'és la seva descripció. No ho pillo. Entro a l'enllaç que acompanyava el perfil i em topo amb una web de venda de samarretes. En totes hi apareix un plàtan. Investigo.

Resulta que la raó d'existir d'aquesta web es deu a un curiós incident produït per Dani Alves, jugador del F.C.Barcelona. Al passat partit de lliga contra el Villarreal C.F, un aficionat contrari va llençar un plàtan sobre el terreny de joc. Plàtan que Alves, just abans de centrar un córner, va recollir, pelar i mossegar davant l'estupefacció de tots els allí presents. Aquest fet anecdòtic, també capturat per les càmeres de televisió, va córrer com l'escuma per Internet i en unes hores ja havia donat lloc a un moviment anomenat “Todos Somos Macacos”. Moviment a favor d'anar en contra del racisme. Sona graciós dit així.

Suposo que un parell de nanos anhelosos de caler, veient tal deliri col·lectiu, devien pensar com monetitzar tot allò i per això van crear aquesta web on es dediquen a vendre unes mediocres samarretes sota el brillant eslògan: “Ahora puedes conseguir tu camiseta con un estampado original para seguir luchando contra el racismo y estar a la moda.” Traca i mocador. En altres paraules, estigues a la moda de fer veure que lluites contra el racisme i fes-ho tot comprant una de les nostres samarretes. Com a mínim podrien dir que dedicaran un % de les vendes a col·laborar amb una ONG de sensibilització contra el racisme, així buscant tocar la fibra caritativa, però res de res. Compra el que s'ha de comprar, aleshores seràs bo. Això resa el seu mantra ocult.

Actualment l'activisme social passa per fer aquestes bajanades. Compartir fotos de gossos abandonats al mur del Facebook, donar un parell d'euros al mes a una ONG a través de crowdfunding, comprar pomes ecològiques i lluir samarretes amb un plàtan estampat. Llavors resulta que qui dóna diners a les ONG's genera injustícies socials amb el seu treball i qui diu lluitar contra el racisme ignora i viu d'esquena als seus veïns magrebins.

Mireu, jo sóc tant racista com la majoria de vosaltres. Jo ja me'n estic sortint però, desintoxicant-me diríem. He nascut i m'he criat en una societat de fonaments racistes que m'ha introduït, per darrere i amb guant de làtex, tota una sèrie de prejudicis sobre l'altre, sobre l'estranger, l'estrany. El moro és perillós i el negret fa gràcia. Us sona?

I em faig fàstic, com el propi vòmit al ser ensumat per un mateix. Vòmit de realitat, que prefereixo al nèctar d'ignorància, això si. I m'esforço en comprendre la limitació de tals creences, començant per acceptar-les i examinant-les a la llum de la raó. Oblida el racisme. Digues SI a la humanitat, però primer comprèn perquè hauries de dir-ho. Ah, i si segueixes fent el beneit, jo me'n seguiré burlant.