Eternitzant-nos a la xarxa

I jo em pregunto, què recordava el meu avi del seu avi? Probablement un tipus de memòries semblants a les que jo encara guardo del meu avi. No dic semblants a nivell de contingut, doncs el món en els darrers dos-cents anys ha canviat brutalment, però si semblants en la quantitat i forma d'aquestes memòries. En diem records, vivències capturades pels nostres sentits i desades en algun racó del nostre cervell, continguts que sovint evoquem amb més romanticisme que formalitat. Episodis que ens emociona recordar, reconfortants o melancòlics, però acompanyats d'emoció, al cap i a la fi. Moments tots ells intensos, els pocs privilegiats que la psique que ha seleccionat per romandre dins nostre.

D'acord. Ara pensa quin tipus d'informació sobre tu serà accessible per al teu nét d'aquí 30 anys. L'augment de l'esperança de vida segur que us proporciona força temps per a conviure plegats, però això no garanteix una bona quantitat ni qualitat dels records compartits. Tot veient com feu de pares i mares m'inclino a pensar que us passareu la vellesa fotent activitats estúpides d'entreteniment i contractant algú per a fer d'avi a canvi de quatre rals. De fet ja ho feu ara que sou pares...

Però no vaig per aquí. L'abismal diferència serà que gràcies a la xarxa i a a la tecnologia el vostre nét podrà conèixer tot allò que vosaltres veu fer en vida, dons tot es troba i es trobarà a Internet, amic. El vostre nét disposarà de milers de fotografies teves, totes ordenades any a any; fotos de festa, amb les parelles, de viatge, etc. Veurà vídeos de tot tipus, tots els teus posts al Facebook i tots els centenars de tuits merdosos que cada any et dediques a desar al ciberespai.

Gràcies a les xarxes socials -o per culpa d'elles- ens estem eternitzant, no sé si us en havíeu adonat. Som allò que fem de nosaltres mateixos, i si tot el que fas queda emmagatzemat a la xarxa, tot el que has fet podrà ser susceptible de ser recuperat en un moment futur. Ja fa anys que redactes el teu testament. La transmissió d'informació de generació a generació ja no serà un producte pensat i preparat amb finalitats pedagògiques, serà simplement un recull de dades i fitxers, susceptible de qualsevol interpretació, per tant.

Del meu avi Ramon, que en pau descansi, en conec poc de tot el que va fer. Però és que d'ell mateix el meu nét amb prou feines en coneixerà ni tan sols el seu nom, i per a les següents generacions en Ramon senzillament ja no existirà. Dels avantpassats en guardàvem histories, quasi bé contes. Ara en guardarem terabytes d'informació.

Vam acabar amb el mite, hem venut la raó al mercat i ara cedirem la memòria al nuvol. Què quedarà de nosaltres? Aparentment tot, però fonamentalment res. I això m'amoïna.