A mi m'agradaria començar
fent un apunt sobre l'enunciat de la pregunta que encapçala aquest article (pregunta extreta d'un debat acadèmic sobre l'aplicació de la RSC). Aquesta distinció entre “integral” i “integrada” em
resulta tant confusa com curiosa (encara que sigui lingüísticament!).
Encara hagués estat més inversemblant formular-ho així: “Com
assegurar la integració d'una RSC integral i integrada?” Tractaré
d'anar al fons de la qüestió, per tant.
Parlem de l'aplicació de
la RSC dins l'empresa. I, més concretament, se'ns pregunta sobre les
fórmules per refermar/consolidar/mantenir (assegurar) aquesta
aplicació. Entenc que la conveniència de la RSC es postula, així
que no crec que s'escaigui parlar d'això. Vull dir, la premissa és
“convé assegurar la RSC” (cosa que també podríem debatre).
Però tornem al tema que ens ocupa.
Per a una correcta
aplicació a l'empresa, les dues dimensions que cal conjugar són la
unitat i la multiplicitat. El Tot i les parts. Parlem d'aplicar la
RSC a una entitat formada per un conjunt de persones que es
defineixen i es relacionen amb l'entorn a través d'un conjunt de
processos. Per tant, de voler aplicar la RSC correctament cal que,
simultàniament, sigui global i processual.
Global en el
sentit que aquesta “qualitat” (condicionant) ha d'estar present
en totes i cada una de les parts constituents de l'empresa; ha de
ser una virtut col·lectiva, aleshores. Però també processual
en el sentit que aquesta virtut s'expressarà amb fets que edificaran
uns hàbits; unes pràctiques responsables. Tots i cada un dels
processos de l'empresa inevitablement estaran impregnats d'una
valoració en termes de RSC. Són dues cares de la mateixa moneda,
l'una no s'entén sense l'altra (podríem debatre si una és causa
originaria de l'altre, però en tot cas les dues són de facto
necessàries).
Ara bé, quin és el
mètode d'aplicació de la RSC? Com es decideix voler adoptar aquesta
virtut/orientació a l'empresa? La meva tesi és que l'única forma
eficaç que això succeeixi és a través d'un acord consensuat entre
tots i cada un dels membres de l'empresa. Les persones, en ple
exercici de la seva llibertat i autonomia, determinaran què volen
ser i com ho volen expressar. Determinaran el significat i el
significant que té RSC per ells. Com es lidera aquest procés?
Propiciant les condicions perquè aquest diàleg sorgeixi i es
mantingui. Només refermem aquelles virtuts que adoptem per convicció
i contrastem per experiència. Cal evitar la visió paternalista del
lider que, a través de l'esforç i tot pretenent inculcar un
concepte particular de la RSC, acabarà per imposar-la dogmàticament.
Això no és ni responsable, ni sostenible ni ètic...és tirànic.
Salut!
Andreu Enrich
No hay comentarios:
Publicar un comentario