Estic cansat, extenuat,
fatigat, postrat i desfet. Si la paraula “lideratge” no és
exterminada ben aviat del nostre llenguatge em veuré obligat a
cometre un holocaust semàntic sense precedents. M'explico.
Tots heu llegit algun
article sobre “Com esdevenir un bon lider”. O tots heu anat a
alguna xerrada sobre “Lideratge i èxit”. O tots heu escoltat
algun coach parlar sobre “Com liderar la teva vida”.
Fixeu-vos que ni ho dubtava ni us ho preguntava. Ho he afirmat. I és
que aquesta pandèmia ideològica ja fa temps que ens ha infestat a
tots.
Tenim una societat
capitalista que s'impulsa gràcies al consum. L'individualisme és el
combustible ideal. Un entorn incert i ple de canvis, el medi perfecte
per a la proliferació del desig. Circumstancies, totes elles,
idònies per a l'egoisme.
Hi han menys líders que
seguidors, per lògica. No obstant, tothom vol ser un bon lider i
ningú un bon seguidor. Google mostra 134.000.000 resultats per a
“leadership”. Només 152.000 per a “followship” (ja
sabíeu que existia aquest terme?). Volem estar més ben
reconeguts que els altres. Disposar de més poder que els altres.
Destacar per sobre els altres. Qui es pot negar, a dia d'avui, a
aquesta temptació? Una fal·làcia que ens empeny al precipici de la
frustració.
El lider ja és lider. El
lider sorgeix, de forma natural. Us convido a visitar una classe
qualsevol de primària. O aneu a veure els primats del zoo. No us
turmenteu en aquest sentit. Els líders ja aprendran a ser millors,
deixeu-los en pau. Ser un bon seguidor és la clau. I seguidors ho
som la majoria. Sense bons seguidors el lider no deixa de ser un
accident. Però només quan es troba ben escortat el moviment total
esdevé poderós.
Trenco una llança en
favor de l'acceptació, la obediència, la servitud, la humilitat i
la lleialtat. Només al llegir-ho ja us ressonarà insòlit, oi? És
el vostre ego que us empeny a negar aquestes virtuts, que enteneu per
debilitats. Però només aquell que les cultivi, només aquell que
esdevingui un bon seguidor, trobarà la satisfacció en allò que fa
i allà on pertany. Crearé un Master en Followship per
arruïnar-me noblement.
No cal que siguem líders
de res. Ni tan sols de la nostra vida. De fet, algú sensat creu que
realment lidera la seva vida?
No hay comentarios:
Publicar un comentario