La temptació del "telos"

Entenem que tota acció persegueix una finalitat i comporta uns efectes. És sempre un mitjà per a un canvi en l'estat de les coses. Ara a Terrassa hem decidit iniciar l'Àgora. Ens pensem que neix d'una elecció lliure i n'esperem un bon resultat, oi? Doncs no.

En primer lloc, l'Àgora és producte d'una causalitat prèvia. A saber, la total desafecció envers la classe política i l'activitat de l'administració. Els habitants de terrassa cada vegada ens sentim més desconnectats d'allò que ens podria convertir en ciutadans: la identitat col·lectiva. Tard o d'hora havia d'arribar una iniciativa d'aquest estil. Retrospectivament té tot el sentit del món i no és gens sorprenent, ho sento.

Què n'esperem? Aquesta és la temptació del "telos", de la finalitat, de l'objectiu. Així funciona la nostra ment. Davant qualsevol acció apareix immediatament la urgència de conèixer el seu resultat i, d'aquesta manera, ponderar si l'esforç en la seva realització em paga la pena. Una ètica de recompenses, en definitiva. Tots ens hem convertit en mercaders de l'acció i en uns inversors especuladors del temps.

L'Àgora tan sols és un procés. I jo no vull saber per a què servirà. Qui vulgui respostes que es col·loqui les cadenes de nou i torni a la fila, que ja en rebrà ben aviat.

Prou de ser víctimes d'una historia "a priori" creada per uns altres. Ara tots volem ser aquell endeví que causa i prepara els esdeveniments que ell mateix presagia. No sóc lliure de crear el meu futur. Sóc l'endeví que sóc. Però sí que vull formar part d'allò que s'esdevé, i no només patir-ho.

Comencem a reflexionar, doncs. A cops de martell. Fem filosofia, critiquem sense concessions, proposem sense límits, descrivim la nostra particular Utopia, preguntem-nos sense temors i reivindiquem sense embuts. L'Àgora és aquí. Entreguem-nos-hi, doncs. Reaccionem de forma intel·ligent davant aquest esdeveniment. Però no n'esperem res a canvi. Participem-hi, senzillament.